dilluns, 23 de desembre del 2013

Un any d'Últimes existències

Atordits sovint per l'allau de les novetats editorials, la veritat és que és molt difícil quantificar fins a quin punt un llibre és encara una novetat o no. Tenint en compte que 2013 m'ha passat volant i que és certa la dita que diu que els anys corren més de pressa en la mesura que anem fent-nos grans, hui no acabava de creure que ja fa un any des que eixia al carrer i es presentava per primera vegada Últimes existències. Un aniversari que l'amic (i ocasional dissenyador gràfic) Toni Masip s'ha encarregat de recordar-me per mitjà d'aquest recull de comentaris i ressenyes sobre l'obra. No hi són tots els que n'han parlat, però almenys hi ha una mostra del que s'ha publicat, del que s'ha comentat. Paraules que vull agrair novament ja que de no ser pel suport dels companys del gremi, seria molt complicat difondre ja no la nostra literatura, sinó la literatura en general. El panorama mediàtic de casa nostra s'ha aprimat durant aquest any tant com les nostres expectatives d'assolir un mapa estable de mitjans de comunicació, per la qual cosa sols ens queda l'opció de perserverar en els procediments que fins ara ens han resultat profitosos. Resistència i il·lusió, més que més. I no és poca cosa. Per això m'ha alegrat el dia el detall glamourós del company Masip i per això l'he volguda difondre, no solament per agrair-li la confecció del pòster, sinó per reconéixer la tasca de tots aquells incansables lletraferits, estudiosos i periodistes que viuen de i per la literatura en la nostra llengua. En resum, un regalet nadalenc que vull compartir tant amb els lectors com als escriptors que n'han parlat, del llibre i de la crisi. Que el nou any ens porte, això sí, més lletres i menys recessió. No és un desig, és un clam!



2 comentaris:

  1. Bon senyal, amic, que anem deixant constància del pas dels anys. I si és per escrit, a través de la literatura, millor senyal encara. Més que "resistència", m'agrada parlar d'acció: Acció i il·lusió. I jo també faig força a favor del teu clam: "més lletres i menys recessió". Que l'any 2014 ens siga propici per a les coses que són realment importants. Una abraçada de quilo.

    ResponElimina
  2. Això esperem! De fet, jo no sé, si no fóra per les lletres (i pel que elles amaguen) què n'hauria estat, de les nostres vides arrupidetes en aquests cinc anys de penúries imposades. Moltes besades!!! I benaurances per a l'any que encetem, perla!

    ResponElimina