dilluns, 23 de setembre del 2013

Chanel nº 5 a la Marina: Petita crònica d'una estrena

 

El temps de vegades se'ns escapoleix de les mans. Tant com per no tindre temps de reportar l'acte del passat divendres 13 de setembre, l'estrena de Chanel nº 5 a Dénia, la qual va precedir una escapada a la serra de Cazorla. Un darrer parèntesi estiuenc per dir-li adéu a l'estiu i, desgraciadament, a les vacances. Per això hui faig memòria, no només per confegir una petita crònica d'aquella nit, sinó també en agraïment a tots els que feren possible l'acte. Al capdavall, tot fa falta: el descans i el ressò. O tot alhora.


I és que tal com vaig avançar a la darrera entrada, l'estrena deniera tancava el cicle que començà amb l'estrena del curtmetratge a València fa ara un any. M'hi acompanyaren, en aquest cas, Xavier Crespo, productor, i Romu Soler, personatge molt vinculat amb el que és la història del cinema a Dénia i co-director, junt a Arturo Ruiz, del documental Hollywood, capital Dénia. Cal dir que tots dos formen part de l'equip del nou mitjà digital Marina Plaza, el qual va publicar la setmana passada un complet repàs de l'esdeveniment. N'adjunte l'enllaç, que inclou igualment les fotos amb què he il·lustrat aquesta entrada. Molt agraït per la cobertura de l'acte i molt pagat amb la presència i paraules de Romu Soler, qui ens ajudà activament en la coordinació de la vetlada. Una vetlada en la que destacà l'absència de John Cabrera, qui no pogué assistir per motius de salut (aquest dijous dia 26 s'inaugura a la Casa de Cultura de Dénia una exposició fotogràfica sobre la seua carrera), així com la del director Aarón García-Sampedro, actualment immers en l'equip de rodatge d'Exodus, la nova pel·lícula que Ridley Scott està realitzant a Almeria. A tots dos vaig voler dedicar l'estrena: a John, per la seua veterana aportació -ell, que va arribar a conéixer Marilyn!-; a Aarón, per la sort d'haver-lo conegut i inspirat, tant com a Xavier Crespo, qui contà la gènesi del projecte en el col·loqui que encetàrem després de la projecció del curt. Un film que agradà als nombrosos assistents que acudiren a l'estrena. Espectadors als quals vull agrair novament el caliu d'acompanyar-me en una nit tan especial. Una nit amb el seu deix de glamour, de pessigolles a la panxa. Una nit de setembre amb cinefília i lluentons. Marilyn Monroe s'ho valia. Els professionals que han dut a terme aquest somni visual, també.



dimarts, 10 de setembre del 2013

Chanel nº 5, finalment, a la Marina


Xavier Crespo, John Cabrera, Aarón García-Sampedro i aquesta persona que escriu

Fa més d'un any, precisament quan encetava aquesta aventura blogaire, vaig dedicar una entrada al curtmetratge Chanel nº 5: un projecte d'aquells que acompleixen, tan sols de pensar-ho, tot un seguit de somnis, de petits reptes. Escric unes línies ara, després de la letargia estival, per celebrar l'estrena del film el proper divendres dia 13 de setembre a l'Auditori del Centre Social de Dénia. L'acte, que tindrà lloc a les 20.30 hores (entrada lliure), comptarà amb la presència del veterà John Cabrera (director de fotografia), Xavier Crespo (productor del film), Óscar Navarro (compositor de la banda sonora), Merche Ferrandez (responsable maquillatge/perruqueria) i aquesta persona que escriu i que és també la persona que escrigué el relat original en que es basa l'obra.

Cal dir que aquesta és la primera vegada que el film es presenta a la Marina i que coincideix alhora amb tota una sèrie d'activitats programades durant setembre en homenatge a John Cabrera, resident a Dénia i prolífic i reconegut professional dins del gremi. D'altra banda, tal com desitjaven els responsables del projecte, presentar el curtmetratge a una ciutat tan relacionada amb el món del cinema com Dénia era una manera de tancar el cicle que començà ara fa un any a València, amb l'estrena original d'un treball que se solapava adientment amb el 50é aniversari de la mort de Marilyn Monroe: autèntica medul·la d'una història que parla de la vulnerabilitat dels mites i de la cara fosca que el glamour amaga. És tot el que vaig voler narrar amb un conte obscur anomenat Rossa! i és tot (i algunes coses més) el que els artífex del projecte han traslladat ara a la pantalla. Una pantalla que tornarà a il·luminar-se divendres vinent.