Cocktails & lletres: Sopar dels Premis Ciutat d'Alzira

Lozano-Seser Bros.

Si hi ha una cosa que m'agrada dels megapremis literaris com el Ciutat d'Alzira -ja sé que el prefix mega queda un poc leticiasabaterenc, però tant se val-, és la seua capacitat de concitar un halo de glamour que, no ens enganyem, sempre li ha vingut molt bé a la vida comercial del llibre que serà coronat a l'acte en qüestió. Som un poble ben peculiar pel que fa a la percepció del llibre i del fet literari, i solament ens faltava una crisi econòmica -excusa idònia per a l'administració per fer-li una altra mossegada letal a la cultura- per acabar d'embrutar i emptijorar la conjuntura, com bé va assenyalar anit a l'obertura del lliurament Josep Gregori, president i editor de Bromera. En tot cas, s'ha de seguir reivindicant el llibre com a festa i aquesta gala ja consolidada és una cita que ens apuja l'ànim i l'autoestima, així com ens nodreix el calendari de cites transcendents i al mateix temps...  la panxa: cal dir que el menú de la vetlada, obra dels mateixos Salons Rex que tradicionalment acullen la cerimònia, estava molt bo (per tal que en feu, almenys, un tast visual vos he adjuntat baix una foto d'algun plat; no sé, tal com fa l'Hola i altres publicacions semblants, però en pla més casolà si cal).

La meua relació amb els premis, així mateix, em retrotrau a 2002 quan, encara becari universitari, vaig assistir a l'acte per pencar de valent. Fotos, anotacions a corre-cuita i notes de premsa d'aquelles apressades sóns els records que em vénen a la ment quan recorde les primeres vegades que hi vaig anar. Una dècada després, el que més m'ha engrescat d'aquesta ocasió ha estat el fet de retornar-hi per motius totalment distints, com ara el fet d'aver publicat amb l'esmentada editorial. De qualsevol manera, l'hàbit no fa al foca-monjo, i jo vaig ressuscitar el becari perenne que dorm en mi i em vaig endur la càmera darrere per tornar a copsar el moment. Fou una gala distesa, esguitada evidentment pel fantasma de la crisi -memorable el discurs de José María Cataluña, de la Fundació Bancaixa-, però molt optimista respecte al poder i possibilitats reals de la indústria cultural valenciana. A més, vaig tindre el plaer de compartir taula i conversa amb el prestigiós humanista i cardiòleg alacantí Emilio Rodríguez Bernabeu, qui poc després es desvelà com a guanyador del Premi Ibn Jafadja de Poesia 2012 per l'obra Taslimans. De la seua complicitat i amabilitat me'n puc enorgullir, ja que a més fou ell i la seua dona qui ens fotografià (a moi i a la meua germana) en la foto que veieu dalt. Una altra de les coses que més m'agradà de la gala fou el discurs final del guanyador del premi de novel.la, l'escriptor català Francesc Puigpelat, distingit per l'obra Macbeth 2 (no direu que no és un títol trencador, tot i que el llibre es publicarà com a El retorn de Macbeth) i responsable, sens dubte, del discurs d'agraïment més original que he escoltat mai. En resum, una gala estoica, agradívola pel contacte i la presència la gent del gremi, que evidencia el sex-appeal a prova de bombes de la nostra literatura. Sense més, vos deixe amb unes instantànies de la nit.

L'ambient, previ al lliurament

Tots els guardonats de la nit: al text només vos he parlat dels premis principals de poesia i novel.la però podeu conéixer l'obra de la resta de guardonats a la web de Bromera

Un brindis pel moment

Un tiramisú amb mango per mitigar els nervis...