dijous, 9 d’agost del 2012

Lectures d'estiu: "El cau del conill" de Cristian Segura

Guardonada el passat any amb el Premi Josep Pla, la lectura que he volgut destacar hui suposa una de les aproximacions a la burgesia catalana més iròniques que he llegit recentment i que demostra que la literatura catalana va obrint nous camins i temàtiques, tamisats tots ells per la força d'enfocaments novells, del tot innovadors. Si més no, es tracta del debut del periodista català Cristian Segura en l'àmbit de la novel.la; una proposta agosarada i sens dubte un guardó curiós, sobretot tenint en compte que Llúcia Ramis guanyà el mateix premi en l'edició anterior amb Egosurfing, una altra novel.la de la que en breu vos parlaré i que suposà l'inici d'aquesta tendència de l'Editorial Destino pel que fa al reconeixement de la narrativa feta per periodistes.


No sé si serà pel pes d'un present feixuc com pocs en la història recent, però l'empremta periodística pot apercebre's en l'abast contemporani d'una sèrie de novel.les que reflecteixen des de diferents perspectives els dies que ens ha pertocat viure. En el cas del text de Segura, jo afegiria fins i tot les famílies amb què ens ha tocat viure, ateses les complexes vivències dels protagonistes d'una novel.la fonamentada en la popular dita catalana: al cau del conill, el que fa el pare fa el fill. De fet, el pes del cognom i del seu paper dins el mapa burgés català és el llast que condueix al principal personatge de la novel.la, un Amadeu Conill en crisi personal i professional que vol reconduir com siga fins a l'èxit la seua gran fàbrica de setrills.

L'autor, entrevistat a la ràdio

Hi ha en la novel.la un to distés, molt amé, que se succeeix capítol rere capítol evocant això sí l'ombra de referents clàssics com L'Auca del Senyor Esteve. I és que la influència de Rusiñol, la qual molts han subratllat com a símbol vertebral dins el desenvolupament d'El cau del conill, jo la situaria simplement com a ingredient addicional dins del mapa de referències d'un text que també remet a autors com Mendoza o Marsé. Tal com ells, Segura ens parla de les vicissituds d'un empresari madur per a qui la seua vertadera pàtria és l'empresa, i no tant Catalunya. En un moment dur per a les inversions i per al creixement econòmic, és Amadeu Conill qui ha de desafiar el mercat intern per tal de retrobar a l'estranger -una Xina plena de miracles- la solució als seus mals. Entremig, però, les obligacions amb la família i l'obsessió, excel.lentment retratada per l'autor, de no decebre l'entorn i no malmetre el prestigi del cognom, gairebé corcat per les inclemències d'uns anys ben crus. Al cap i a la fi, són les seues peripècies, a mig camí entre la tragèdia i la comèdia, les que ens guien a través d'una història fluïda, reconeixible i molt valuosa en la seua ferma decisió de caricaturitzar les angoixes d'aquelles famílies poderoses que (mal)viuen la responsabilitat de dur les regnes d'un país.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada